Powered By Blogger

Toros

Toros
Este lugar es antitaurino

martes, 13 de marzo de 2012

ACMAT-CERO ASISTE A LA CONCENTRACIÓN ANTITAURINA EN VALENCIA "POR UNAS FALLAS SIN TORTURA"

ACMAT-CERO asistió junto al resto de las diecinueve asociaciones integrantes de la Plataforma Carles Pinazo a la concentración antitaurina frente a la plaza de toros de Valencia con el lema :"Por unas Fallas sin Tortura". Mas de doscientas personas corearon eslóganes en contra de la tauromaquia y de las subvenciones que la Generalitat Valenciana proporciona a sus organizadores amparándose en el recién aprobado BIC.









Manifest de la Farola Carles Pinazo. 
Que la justícia del carrer arribe a la plaça de bous.
Versió: valencià.
El 23 de febrer d’aquest any, totes les formes de tortura taurina practicades a les terres valencianes eren declarades oficialment be d’interés cultural inmaterial.  Aquesta declaració manifesta l’orgull del lideratge taurí que, diuen, correspon a la nostra terra gràcies als bous al carrer, unes “festes de participació masiva”, arrelades a tots els racons i que manifesten un ritus amb reminiscències teatrals.
Som al lloc on Carles Pinazo es plantava per ser a prop dels bous indefensos, condemnats a martiri i mort.  Ell era ací, mentre els feien de tot davant la gent que cridava.  Ahir començà altra Fira de Falles de València, on es torturaran i mataran 95 animals, i hui comença altra Fira de la Magdalena de Castelló, on cauran altres 63 víctimes d’aquesta buidor nua de sensibilitat i empatia i disfressada de cultura.  En total, 158 animals en 10 dies.
Som al lloc on aquest negoci, paràsit dels diners públics, continuarà xuclant dels pressupostos de la Diputació, de l’Ajuntament, de la Generalitat i de l’estat.  I ho fa, des de la declaració del BIC, amagat darrere del bous al carrer i de la seua suposada popularitat.  Els puristes del toreig, que han renegat tan sovint de la brutalitat del “tothom contra l’animal”, deixen pas als administradors del negoci que, per a seguir omplint les seues butxaques, es tornen a agafar a eixe clau roent com feren, amb poc èxit, davant la ILP que acabà amb la tortura taurina a Catalunya.  Hui, l’art d’aniquilar la bellesa a la què alça monuments torna a fer calaix, i ho fa lluny d’aquestes taquilles.  Ho fa, a canvi de quasi 160 bous, als despatxos de la gent de la política que li dóna ampara.
Som a pocs metres de l’històric Institut Lluís Vives, epicentre de la primavera valenciana, on les càrregues indiscriminades dels antidisturbis, contra estudiants i estudiantes que demanaven pacíficament una escola digna, tornaren a traure al carrer una ciutadania que no vol les retallades dels serveis bàsics com les prestacions socials, les inversions en infraestructures, el transport públic, la sanitat, la cultura, l’educació…  Unes retallades que s’apliquen amb la mateixa prepotència dels colps de porra, la sang i les commocions cerebrals. 
És la mateixa prepotència que serveix per a convertir la ruïna de les corregudes de bous, els calaixos buits d’eixes taquilles, en un negoci rodó, una inversió segura garantida per partides pressupostàries que farien molta falta al Lluís Vives i a la resta de la xarxa educativa pública; als hospitals i altres centres sanitaris; al Cabanyal, al Parke Alkosa i la resta de barris amb propostes de formació i solidaritat; o als teatres, escoles de música i tots els altres espais i propostes d’autèntica cultura. 
Aquest punt del carrer Xàtiva, on està la farola que ajudava Carles Pinazo a aguantar les pancartes, és el símbol de totes aquestes lluites per la dignitat i per la justícia.  Totes son hui ací, amb nosaltres.  Quasi podem sentir el “Mater Mea” que la gent de la música tocà a l’Estació del Nord, en solidaritat amb el seu company agredit i amb tota la gent que era al carrer; quasi podem veure els milers de joves que, ací mateix, al voltant de la farola del mestre pioner de la educació infantil, ensenyaven llibres a la policia mentre cridaven “Aquestes són les nostres armes”.  
Ací, diem que volem llibertat i justícia, i que no volem el circ de sang de les corregudes de bous.  Si, els diners són importants, però més encara els quasi 160 bous que van a patir la tortura convertida en espectacle a les places de bous de València i Castelló.   És hora de pensar en les Fogueres d’Alacant, en la Fira de Juliol de València, en la setmana de bous d’Algemesí, en l’any que ve, en totes les altres formes d’agredir, matar, esclavitzar i usar animals ….  Ací, volem demanar la solidaritat de tothom amb els innocents que han de patir aquesta barbàrie, pel benefici d’unes poques butxaques i el gust d’una minoria.  Hem de demanar que vinguen amb nosaltres a la farola que Carles Pinazo convertí en monument al compromís i la solidaritat, a cridar que LA TORTURA TAURINA S’HA D’ACABAR!!!
La Platarforma Carles Pinazo us dóna les gràcies per haver estat ací, al costat de la farola de la Ciutadania.  Que sàpiguen que estarem ací sempre, al costat de les altres lluites justes i al costat dels bous, demanant la solidaritat de la gent justa.  Moltes gràcies.
-         Tauromàquia, abolició!!!
-         La tortura no és cultura!!!

Manifiesto de la Farola Carles Pinazo.
Que la justicia de la calle llegue a la plaza de toros.
Versión: castellano.
El 23 de febrero de este año, todas las formas de tortura taurina practicadas en las tierras valencianas eran declaradas oficialmente bien de interés cultural inmaterial.  Esta declaración manifiesta el orgullo del liderazgo taurino que, dicen, corresponde a nuestra tierra gracias a los bous al carrer, unas "fiestas de participación masiva", arraigadas en todos los rincones y que manifiestan un rito con reminiscencias teatrales.
Estamos en el lugar donde Carlos Pinazo se plantaba para estar cerca de los toros indefensos, condenados a martirio y muerte. Él estaba aquí mientras les hacían de todo ante la gente que gritaba. Ayer empezó otra Feria de Fallas de Valencia, donde se torturarán y matarán 95 animales, y hoy empieza otra Feria de la Magdalena de Castellón, donde caerán otras 63 víctimas de este vacío desnudo de sensibilidad y empatía y disfrazado de cultura. En total, 158 animales en 10 días.
Estamos en el lugar donde este negocio, parásito del dinero público, continuará viviendo de los presupuestos de la Diputación, del Ayuntamiento, de la Generalitat y del estado. Y lo hace, desde la declaración del BIC, escondido detrás de los bous al carrer y de su supuesta popularidad. Los puristas del toreo, que han renegado tan a menudo de la brutalidad del "todos contra el animal", dejan paso a los administradores del negocio que, para seguir llenando sus bolsillos, se vuelven a coger a ese clavo ardiendo como hicieron, con poco éxito, ante la ILP que acabó con la tortura taurina en Cataluña.  Hoy, el arte de aniquilar la belleza a la que alza monumentos vuelve a hacer caja, y lo hace lejos de estas taquillas.  Lo hace, a cambio de casi 160 toros, en los despachos de la gente de la política que le da amparo.
Estamos a pocos metros del histórico Instituto Luis Vives, epicentro de la primavera valenciana, donde las cargas indiscriminadas de los antidisturbios, contra estudiantes que pedían pacíficamente una escuela digna, volvieron a sacar a la calle una ciudadanía que no quiere los recortes de los servicios básicos como las prestaciones sociales, las inversiones en infraestructuras, el transporte público, la sanidad, la cultura, la educación... Unas recortes que se aplican con la misma prepotencia de los golpes de porra, la sangre y las conmociones cerebrales.
Es la misma prepotencia que sirve para convertir la ruina de las corridas de toros, las cajas vacías de esas taquillas, en un negocio redondo, una inversión segura garantizada por partidas presupuestarias que harían mucha falta en el Lluís Vives y al resto de la red educativa pública; los hospitales y otros centros sanitarios; el Cabanyal, Parke Alkosa y el resto de barrios con propuestas de formación y solidaridad; o los teatros, escuelas de música y todos los otros espacios y propuestas de auténtica cultura.
Este punto de la calle Xàtiva, donde está la farola que ayudaba a Carles Pinazo a aguantar las pancartas, es el símbolo de todas estas luchas por la dignidad y por la justicia.  Todas están hoy aquí, con nosotros. Casi podemos oir el "Mater Mea" que la gente de la música tocó a la Estación del Norte, en solidaridad con su compañero agredido y con toda la gente que estaba en la calle; casi podemos ver los miles de jóvenes que, aquí mismo, alrededor de la farola del maestro pionero de la educación infantil, enseñaban libros a la policía mientras gritaban "Estas son nuestras armas".
Aquí, decimos que queremos libertad y justicia, y que no queremos el circo de sangre de las corridas de toros. Si, el dinero es importante, pero más aún los casi 160 toros que van a sufrir la tortura convertida en espectáculo en las plazas de toros de Valencia y Castellón. Es hora de pensar en las Hogueras de Alicante, en la Feria de Julio de Valencia, en la semana de toros de Algemesí, en el año que viene, es todas las demás formas de agredir, matar, esclavizar y usar animales.... Aquí, queremos pedir la solidaridad de todas y todos con los inocentes que sufren esta barbarie, por el beneficio de unos pocos bolsillos y el gusto de una minoría. Debemos pedir que vengan con nosotros a la farola que Carlos Pinazo convirtió en monumento al compromiso y la solidaridad, a gritar que LA TORTURA TAURINA SE DEBE ACABAR!
La Platarforma Carlos Pinazo os da las gracias por haber estado ahí, junto a la farola de la Ciudadanía. Que sepan que estaremos aquí siempre, junto a las otras luchas justas y junto a los toros, pidiendo la solidaridad de la gente justa.  Muchas gracias.
- Tauromaquia, abolición!
- La tortura no es cultura!

No hay comentarios: